Votar en dijous

Hem perdut els bons costums. Amb la quantitat de coses que s’han de fer els dijous, a part de menjar paella groga. Però no hi ha opció. Això també és innegociable. Si ho permet la llei, es vota en dijous. I la llei permet el que permeten els governants. Els implacables en el restabliment de l’ordre canvien l’ordre. De diumenge passa a dijous, que rima molt millor. Però és que dijous els catalans sortim una mica. Extraordinàriament més que els dilluns o els dimarts. Els dimecres tampoc és exagerat. Dijous és l’inici dels excessos. Va, encara funciona el metro però agafem un taxi. Groc. I negre. Dijous hi haurà candidats a milers de quilòmetres, entre l’exili i la presó. Estarem enganxats a les paraules prohibides. Tampoc no cridarem quan sortim dels col·legis. La fractura fa campanya tot l’any, però es nota més si mastegues torró d’Alacant. Sort que no són unes postres habituals. Ens hi deixaríem les dents. Dijous ens conviden a votar encara que no tinguem dents. La festa de la democràcia entre setmana promet. Llàstima que les garanties no s’hi puguin apuntar. I llàstima de paella. Algú sap si és legal menjar-ne els dilluns?