Ara no podem rendir-nos

Désolé, cet article est seulement disponible en Català, Español et English. Pour le confort de l’utilisateur, le contenu est affiché ci-dessous dans la langue par défaut du site. Vous pouvez cliquer l’un des liens pour changer la langue du site en une autre langue disponible.

Amb membres del govern escollit democràticament a la presó i una altra part a l’exili, amb els drets fonamentals d’expressió trepitjats sense vergonya i el país intervingut i en estat d’excepció, les eleccions del 21-D ho són tot excepte normals. Davant l’ofensiva desmesurada i sense complexos d’un estat que solament té respostes repressives, n’hi ha que volen legitimar la repressió i la pèrdua de drets com una cosa que d’alguna manera ens hem buscat, que ens mereixem. Com si l’1 d’octubre hagués estat un desafiament a la democràcia. I això, senzillament, és mentida. L’1 d’octubre va ser un desafiament al feixisme i a una llei que no respecta la veu dels ciutadans.

Hem de convertir aquestes eleccions il·legítimes en un referèndum popular. No podem fer-nos enrere. Vam portar l’1 d’octubre molt més enllà que no imaginaven els partits, i això no ens ho pot prendre ningú. L’1 d’octubre vam decidir que nosaltres manàvem. Totes i tots. Al meu col·legi, al meu barri, al meu poble, al poble veí i a tot el puto país, la gent, aquest concepte que a vegades sona tan intangible, va autorganitzar-se per votar i plantar cara. I això és molt gros. Massa gros per rendir-nos.

Sabem que podem fer-ho i ho farem.