Hem desemmascarat el franquisme

Désolé, cet article est seulement disponible en Català, Español et English. Pour le confort de l’utilisateur, le contenu est affiché ci-dessous dans la langue par défaut du site. Vous pouvez cliquer l’un des liens pour changer la langue du site en une autre langue disponible.

Una de les qualitats del procés cap a la independència de Catalunya –en què ha estat fonamental poder fer un referèndum perquè la gent manifestés la seva opinió, que és la base de la democràcia– ha estat desemmascarar el franquisme. Això genera molta inquietud, perquè realment fa por, però ara ja sabem qui és l’adversari.

Tres proves d’això. Primera, quan el conflicte anava agafant més força, el PP ens va enviar, per a resoldre el conflicte, un coronel de la guàrdia civil que havia estat processat per presumptes tortures al País Basc. Amb algú així, era lògic que l’1-O passés el que va passar. Segona, quan el portaveu del PP, Pablo Casado, va amenaçar el president Puigdemont que podria acabar com Companys. Terrible. Companys, una persona de gran dignitat i valentia, detingut per la Gestapo, lliurat i afusellat per Franco. Dir a un president escollit democràticament que pot acabar com Companys és miserable i denota el caràcter feixista d’aquesta persona. Però no ha tingut cap conseqüència. Tercera, un partit convoca unes eleccions i posa l’oposició a la presó. Això ho fan les dictadures, no un país seriós i democràtic.

Ben mirat, jo també soc constitucionalista, però del capítol 3, que diu que les pensions seran suficients i que hi haurà habitatges dignes i feina per a tothom. Tota la gent que aplaudeix el PP i l’«a por ellos» no veu el perill on ens fica el PP, que pot enfonsar tot l’estat. És una situació molt greu. Pensava que serien una mica més intel·ligents. Han demostrat que són franquistes i que «arrasa y vencerás».

Aquí és on som. I les institucions europees miren cap a una altra banda. Però guanyarem, perquè tenim raó i ho fem de manera pacífica i no violenta, imparable. Hem après molt amb els anys. Jo no m’imaginava que a Catalunya hi hagués tants Gandhis, ha estat una forma d’apoderament que donarà molta força per a construir el país.

Vull ser una persona lliure en un país lliure i relacionar-me amb els altres països amb llibertat, amb justícia i amb generositat. Estem obligats a defensar la llibertat i a denunciar la violència i la injustícia.