La responsabilitat dels equidistants

Simona Levi

Désolé, cet article est seulement disponible en Catalan, Espagnol Européen et Anglais Américain. Pour le confort de l’utilisateur, le contenu est affiché ci-dessous dans la langue par défaut du site. Vous pouvez cliquer l’un des liens pour changer la langue du site en une autre langue disponible.

La tecnofòbia és part de la monodinàmica electoralista i immoral equidistància de l’esquerra dogmàtica. És el que, de fet, fa possible –avalant la narrativa que l’acompanya– la repressió i la retallada de drets. La feina de la dreta és retallar drets. Però l’esquerra, en relació amb internet, permet un estat d’excepció a les xarxes que després es desplaça a la vida real.

Hi ha molt exemples recents. En el cas del xat dels policies municipals on s’insultava l’alcaldessa de Madrid (entre altres), l’esquerra promou que es persegueixi un espai privat –el del xat– en nom de la persecució dels delictes d’odi. El pas a fer-ho també a les cases i a la vida privada de les persones només és un. Amb una esquerra tecnòfoba, que fanatitza la retallada de llibertats a la xarxa i hi participa, ja no cal dreta.

Cal treballar contra l’odi i protegir qui pateix amenaces, però si treballem contra el discurs de l’odi – on odi és un atribut de discurs–, ataquem el discurs i, per tant, contribuïm a la narrativa que retallem la llibertat d’expressió. A més, normalment, tots aquests mals s’atribueixen «a la xarxa». El resultat és que la xarxa està en perill i, de moment, la gent que ha estat penalitzada són usuaris de Twitter, contràriament a la que s’imaginaven.

Passa igual amb les fake news. «El perill de les fake news a la xarxa.» Diuen que la xarxa és dolenta, aliena, que hi estem atrapats. I fan la feina a la dreta, que vol mantenir el monopoli de les fake news, com quan Dastis va anar a explicar a Europa què havia passat a Catalunya. Internet no ha inventat les fake news, eren monopoli de la propaganda de l’estat i dels mitjans còmplices de l’statu quo. Si criminalitzem la xarxa com si les hagués inventades, criminalitzem internet i traiem a la gent una de les poques eines que té per lluitar.

Un dels documents principals que han servit perquè el jutge decidís mantenir a la presó Cuixart, Sánchez, Junqueras i Forn és un document que sembla bàsicament un document d’estratègia de màrqueting. S’hi jutgen paraules. Si afavorim que es jutgin paraules, entusiasmats per la idea que combatem l’odi, ni combatem cap odi ni fomentem la convivència. Només –només– retallem la llibertat d’expressió.

La responsabilitat sine qua non de la repressió no és dels dolents, perquè els dolents són els professionals de la repressió. La responsabilitat és dels qui es mantenen per sobre de les parts quan el conflicte es referma –els equidistants.


Simona Levi
Artista multidisciplinària i activista. Fundadora de la XNet, que ha destapat el cas dels "correus Blesa", i promotora de 15MpaRato.