Ara no podem rendir-nos

Amb membres del govern escollit democràticament a la presó i una altra part a l’exili, amb els drets fonamentals d’expressió trepitjats sense vergonya i el país intervingut i en estat d’excepció, les eleccions del 21-D ho són tot excepte normals. Davant l’ofensiva desmesurada i sense complexos d’un estat que solament té respostes repressives, n’hi ha que volen legitimar la repressió i la pèrdua de drets com una cosa que d’alguna manera ens hem buscat, que ens mereixem. Com si l’1 d’octubre hagués estat un desafiament a la democràcia. I això, senzillament, és mentida. L’1 d’octubre va ser un desafiament al feixisme i a una llei que no respecta la veu dels ciutadans.

Hem de convertir aquestes eleccions il·legítimes en un referèndum popular. No podem fer-nos enrere. Vam portar l’1 d’octubre molt més enllà que no imaginaven els partits, i això no ens ho pot prendre ningú. L’1 d’octubre vam decidir que nosaltres manàvem. Totes i tots. Al meu col·legi, al meu barri, al meu poble, al poble veí i a tot el puto país, la gent, aquest concepte que a vegades sona tan intangible, va autorganitzar-se per votar i plantar cara. I això és molt gros. Massa gros per rendir-nos.

Sabem que podem fer-ho i ho farem.